dijous, 17 de gener de 2013

ESPASES AMB NOM (II)


El bateig d'una espasa implica una preparació prèvia (com tot bateig).  Per exemple, cal triar el nom o noms.  El "Presi" (Carles) va triar els seus dins de la Hª de Catalunya. On hi ha molts cavallers, dames i damisel·les desitjant ser recordats.  En el meu cas, vaig triar  "Damian" amb connotacions més "malèvoles" ja  que, com a iniciada en el món de l'esgrima, puc constatar que en la pista no hi ha temps per fer versos.

El nom de la meva primera espasa és "Damian" , responent més aviat al sentit implícit de competitivitat i d'estratègia per tal que l'oponent (si es pot) falli o es deixi tocar.

Maria Àngels

diumenge, 13 de gener de 2013

ESPASES AMB NOM



Llegint la col·lecció de llibres "Joc de Trons", una de les coses que crida l'atenció és la importància que li donen al fet de posar nom a les principals espases dels protagonistes.  La Gel, l'Agulla, l'Ullal de Lleó, la Lament de Vídues, etc.

Això passa a la literatura, però perquè és un reflex de la història... i la llegenda.  Així, sabem d'espases legendàries, com Excalibur, i d'espases reals, com la Tisó (en castellà en diuen Tizona), que era l'espasa dels comtes-reis catalans i amb la que en Jaume I va anar a conquerir València.  Podeu trobar molta informació interessant a la Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Tis%C3%B3_(espasa)

A l'esgrima actual, les espases amb nom són poques.  Els tiradors que competeixen acostumen a tenir com a mínim tres espases, i els hi diuen, la 1, la 2 i la 3, segon l'ordre de preferència (les espases mai són iguals, i sempre n'hi ha que ens agraden més, pel pes, pel tacte, per la fulla... o pel que sigui).

Al nostre club hi ha quatre espases amb nom.  Tres són del nostre President, i la quarta és de la Maria Àngels.

"Quan vaig començar a fer esgrima, l'any 94, em vaig comprar una espasa.  En principi, no tenia nom; però al 95 me'n vaig comprar una segona, i els hi vaig posar nom per distingir-les", comenta en Carles.  "Com que sempre m'ha agradat llegir, els hi vaig buscar noms literaris, i els vaig posar 'Griselda' i 'Plaerdemavida', que són personatges del 'Tirant Lo Blanc'.  Fa un parell d'anys vaig voler comprar-me una tercera espasa, que tingués una fulla FIE.  És una bona espasa, amb la caçoleta de titani, de fulla blava i semidura, i amb puny francès, com totes les altres... però aquesta amb una empunyadura una mica més gruixuda i que s'agafa millor.  M'encanta.  I aquest cop li he posat un nom històric, enlloc de literari.  Es diu 'Honorata', en honor a la campana que cridava als ciutadans de Barcelona a sometent per defensar la ciutat i que Felip V va fer fondre com a escarni públic.  Quan arriba l'hora del combat, la meva Honorata sempre crida a sometent", afegeix en Carles.

"Jo, com que les espases del Presi tenien nom, em pensava que calia posar-li un a la meva", comenta la Maria Àngels.  "Es diu Damian... pel personatge de 'La Profecia', perquè em va semblar un nom amb força i que feia por.  No li pots posar 'Heidi' a una espasa!  També m'agradava 'Dora'... però ho vaig descartar perquè vaig pensar en 'Dora la exploradora'; una espasa no pot tenir nom de dibuix animat!" diu la Maria Àngels convençuda.

Les espases amb nom són poques, i acostumen a tenir molta personalitat.  Els seus propietaris les tenen en gran estima, i això s'hauria de notar als assalts!