Després de l'èxit del 2on curset, i degut a les moltes peticions de participar en propers cursos, hem decidit convocar el tercer curset d'iniciació a l'esgrima per al mes de setembre.
Aquest curset va destinat tant a infants com a adults. Els infants poden participar a partir dels 6 anys. Hem avançat la data d'inici del curs de l'octubre al setembre per tal de coincidir amb l'inici del curs escolar. Volem així potenciar la creació d'un grup de nens i nenes al club (ells seran el futur del SAO!).
Pel que fa al grup d'adults, us recordem que l'esgrima és un esport que es pot practicar a qualsevol edat, tant homes com dones, i que resulta molt divertit (i un pèl adictiu un cop li agafes el gustet -oi, Erik?-)
Per als qui desitgeu participar-hi, us informem que la durada del curset serà de dos mesos (setembre i octubre del 2009), que no cal dur cap tipus de material (només venir amb calçat i roba esportiva de pantaló llarg), i que el preu és de 60€ pels dos mesos (a abonar el primer dia del curs).
Les classes es fan al pavelló de Sant Dalmai (municipi de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai), al costat de la carretera Girona-Santa Coloma de Farners, al peu del volcà de La Crosa, els dissabtes al matí.
Les places són limitades a 16 persones cada grup (infantil i adults).
Podeu contactar amb nosaltres mitjançant la nostra adreça de correu electrònic sala.armes.onyar@gmail.com, o bé al telèfon 656.426.737 (Carles)
divendres, 22 de maig del 2009
ESGRIMA AL CEIP JOSEP MADRENYS
Els dies 12, 13 i 15 de maig, tres socis del SAO van anar al CEIP Josep Madrenys, de Vilobí d'Onyar, a impartir als alumnes unes sessions de contacte amb l'esgrima.
Hi van participar els alumnes de 3er, 4rt, 5è i 6è de Primària (entre 70 i 80 alumnes en total). Les sessions van ser un èxit i la mainada s'ho va passar d'allò més bé.
Ja està corrent la veu i altres centres ens han demanat de dur a terme les mateixes sessions a les seves respectives escoles... i nosaltres estarem encantats de fer-ho!
Si algun altre centre hi està interessat, pot contactar amb el club mitjançant l'adreça de correu electrònic sala.armes.onyar@gmail.com, o bé al telèfon 656.426.737.
Hi van participar els alumnes de 3er, 4rt, 5è i 6è de Primària (entre 70 i 80 alumnes en total). Les sessions van ser un èxit i la mainada s'ho va passar d'allò més bé.
Ja està corrent la veu i altres centres ens han demanat de dur a terme les mateixes sessions a les seves respectives escoles... i nosaltres estarem encantats de fer-ho!
Si algun altre centre hi està interessat, pot contactar amb el club mitjançant l'adreça de correu electrònic sala.armes.onyar@gmail.com, o bé al telèfon 656.426.737.
DISSABTES AL SAO
El 2on curset d'iniciació a l'esgrima ja s'ha acabat, i el resultat ha estat molt positiu. Per a aquells que no vareu poder venir el darrer dia de curset, tenim guardat el vostre diploma. Podeu venir el dissabte a recollir-lo i, si us animeu, podeu tirar algun assalt amb nosaltres.
Pel que fa als socis del club, seguirem quedant els dissabtes al matí per fer assalts entre nosaltres i per continuar treballant la tècnica. Us hi esperem a tots!
Pel que fa als socis del club, seguirem quedant els dissabtes al matí per fer assalts entre nosaltres i per continuar treballant la tècnica. Us hi esperem a tots!
dimecres, 29 d’abril del 2009
REUNIÓ DE SOCIS
Entre dilluns i dimarts hi ha hagut alguns canvis significatius que aconsellen que celebrem una reunió de socis el més aviat possible.
En primer lloc, el dilluns se'ns va donar un CIF, la qual cosa permet legalitzar moltes coses que teniem pendent, com ara l'obertura d'un compte bancari a nom del club (entre altres coses, per cobrar la subvenció de l'Ajuntament així com les quotes dels socis, pagar el curset d'iniciació, etc). El CIF també ens permetrà ser reconeguts com a entitat esportiva al municipi, i podrem també federar els socis.
En segon lloc, el dimarts el president del club va ser convocat a una reunió a la seu de la Federació Catalana d'Esgrima (FEC) a fi de tractar diversos temes, entre els quals destacava l'elecció d'una nova junta directiva per a la Federació. Però també es va parlar d'altres temes que convindria comunicar a la resta de socis. És per això que mirarem de convocar una reunió de socis el més aviat possible.
A més, hi ha hagut algunes modificacions en el calendari de competicions pel que respecte a la Copa Catalunya en absoluts, tant pel que fa a espasa femenina (EF) com a espasa masculina (EM). Hem de moure ràpidament les sol·licituds de federació per tal de poder competir. Des d'aquí us animem a tots a participar en aquesta competició (recordeu que un club que participa en competicions sempre pot optar a més ajuts per temes com ara la compra de material, etc).
Aquells que ens heu comunicat la vostra intenció de fer-vos socis del SAO un cop acabat el curset d'iniciació potser també hi haurieu d'assistir. És el club de tots, i tothom ha de poder participar-hi.
En primer lloc, el dilluns se'ns va donar un CIF, la qual cosa permet legalitzar moltes coses que teniem pendent, com ara l'obertura d'un compte bancari a nom del club (entre altres coses, per cobrar la subvenció de l'Ajuntament així com les quotes dels socis, pagar el curset d'iniciació, etc). El CIF també ens permetrà ser reconeguts com a entitat esportiva al municipi, i podrem també federar els socis.
En segon lloc, el dimarts el president del club va ser convocat a una reunió a la seu de la Federació Catalana d'Esgrima (FEC) a fi de tractar diversos temes, entre els quals destacava l'elecció d'una nova junta directiva per a la Federació. Però també es va parlar d'altres temes que convindria comunicar a la resta de socis. És per això que mirarem de convocar una reunió de socis el més aviat possible.
A més, hi ha hagut algunes modificacions en el calendari de competicions pel que respecte a la Copa Catalunya en absoluts, tant pel que fa a espasa femenina (EF) com a espasa masculina (EM). Hem de moure ràpidament les sol·licituds de federació per tal de poder competir. Des d'aquí us animem a tots a participar en aquesta competició (recordeu que un club que participa en competicions sempre pot optar a més ajuts per temes com ara la compra de material, etc).
Aquells que ens heu comunicat la vostra intenció de fer-vos socis del SAO un cop acabat el curset d'iniciació potser també hi haurieu d'assistir. És el club de tots, i tothom ha de poder participar-hi.
NOM DEL CLUB
A petició del Consell Català de l'Esport, hem modificat els estatuts del club per tal de canviar-ne el nom, que passa de "Sala d'Armes de l'Onyar" a denominar-se oficialment Club d'Esgrima Sala d'Armes de l'Onyar.
Aquest canvi era necessari a fi que l'esmentat Consell ens reconegués com a entitat esportiva, i ens sembla correcte perquè deixa ben clar quin esport practiquem.
Malgrat el canvi de nom, per a nosaltres seguirà sent, símplement, el SAO.
Aquest canvi era necessari a fi que l'esmentat Consell ens reconegués com a entitat esportiva, i ens sembla correcte perquè deixa ben clar quin esport practiquem.
Malgrat el canvi de nom, per a nosaltres seguirà sent, símplement, el SAO.
dimarts, 7 d’abril del 2009
diumenge, 22 de març del 2009
COMENÇA EL SEGON CURSET D'INICIACIÓ
El passat dia 21 de març va començar el 2on curset d'iniciació a l'esgrima, amb 16 participants.
Des de la Sala d'Armes de l'Onyar us volem donar la benvinguda a tots i desitgem que gaudiu d'aquest esport, que es pot practicar des dels 6 fins als 99 anys. Així doncs, teniu per endavant molts assalts, moltes hores de diversió assegurada, potser algunes competicions, moltes suades, una vida més sana, i uns companys amb els que gaudir d'aquest nou món dels que heu decidit formar part.
Benvinguts!
dimarts, 10 de març del 2009
UNA MICA DE VOCABULARI
Per a tots aquells que heu contactat darrerament amb la Sala d’Armes de l’Onyar interessant-vos pels cursets d’iniciació a l’esgrima, en primer lloc volem agrair-vos el vostre interès, i en segon lloc, hem preparat aquest petit article amb unes nocions bàsiques del vocabulari de l’esgrima, per tal d’apropar-vos una mica més el fascinant món de l’esgrima.
En primer lloc, cal destacar el terme “tirar”. En el nostre argot, això significa fer combat (esportiu, s’enten). Els esgrimistes s’anomenen “tiradors”. Així doncs, els tiradors i les tiradores tiren en una competició, o tiren la poule interna del club, o tiren contra un/a company/a. Tot i que les competicions estan dividides per armes, sexe i edat, a dins del club s’acostuma a tirar sense distinció de sexe ni edat (l’arma sí que s’ha de respectar, és clar). En funció de l’arma que s’utilitza, els tiradors s’anomenen espadistes, floretistes o sabristes.
En el cas de l’espasa, es gaudeix especialment del combat quan es tira elèctric. Això vol dir que els tiradors o tiradores utilitzen espases elèctriques i s’endollen a un marcador electrònic que indica els tocats (s’encén el llum verd o el vermell en funció de qui ha tocat primer, i ambdós alhora si el tocat és simultani). Un “tocat” es produeix quan un dels tiradors toca a l’altre amb la punta de l’arma, enfonsant el botó suficientment com per que faci contacte i marqui. Una espasa es composa, principalment, de la punta o botó, la fulla, la cassoleta (que protegeix la mà) i el mànec. En el cas de les espases elèctriques, dins de la cassoleta tenen un endoll. El tirador s’endolla al marcador electrònic mitjançant un rodet recolector, que s’allarga o recull segons el tirador es mou per la pista. Entre l’endoll de la cassoleta i el rodet recolector, el tirador es posa un fil de cos a través de la màniga de la jaqueta.
La roba per tirar és el vestit d’esgrima. Aquest està format per la jaqueta, els pantalons, i uns mitjons llargs (ja que els camals dels pantalons són curts). L’equip del tirador es complementa amb el calçat (sabatilles esportives reforçades al taló i al costat exterior) i dues mesures de protecció: el guant (només un, que es posa a la mà amb la que es sosté l’arma), i la careta (que protegeix la cara i el cap).
En primer lloc, cal destacar el terme “tirar”. En el nostre argot, això significa fer combat (esportiu, s’enten). Els esgrimistes s’anomenen “tiradors”. Així doncs, els tiradors i les tiradores tiren en una competició, o tiren la poule interna del club, o tiren contra un/a company/a. Tot i que les competicions estan dividides per armes, sexe i edat, a dins del club s’acostuma a tirar sense distinció de sexe ni edat (l’arma sí que s’ha de respectar, és clar). En funció de l’arma que s’utilitza, els tiradors s’anomenen espadistes, floretistes o sabristes.
En el cas de l’espasa, es gaudeix especialment del combat quan es tira elèctric. Això vol dir que els tiradors o tiradores utilitzen espases elèctriques i s’endollen a un marcador electrònic que indica els tocats (s’encén el llum verd o el vermell en funció de qui ha tocat primer, i ambdós alhora si el tocat és simultani). Un “tocat” es produeix quan un dels tiradors toca a l’altre amb la punta de l’arma, enfonsant el botó suficientment com per que faci contacte i marqui. Una espasa es composa, principalment, de la punta o botó, la fulla, la cassoleta (que protegeix la mà) i el mànec. En el cas de les espases elèctriques, dins de la cassoleta tenen un endoll. El tirador s’endolla al marcador electrònic mitjançant un rodet recolector, que s’allarga o recull segons el tirador es mou per la pista. Entre l’endoll de la cassoleta i el rodet recolector, el tirador es posa un fil de cos a través de la màniga de la jaqueta.
La roba per tirar és el vestit d’esgrima. Aquest està format per la jaqueta, els pantalons, i uns mitjons llargs (ja que els camals dels pantalons són curts). L’equip del tirador es complementa amb el calçat (sabatilles esportives reforçades al taló i al costat exterior) i dues mesures de protecció: el guant (només un, que es posa a la mà amb la que es sosté l’arma), i la careta (que protegeix la cara i el cap).
divendres, 6 de febrer del 2009
PER QUÈ FEM ESPASA?
L’esgrima esportiva té tres armes: espasa, floret i sabre. A part de ser diferents armes, també es regulen per normatives diferents a l’hora de competir.
L’espasa és l’arma més objectiva que hi ha des del punt de vista de l’arbitratge. Amb l’espasa, un tocat és un tocat, i llestos (igual que al futbol és gol si la pilota entra dins de la porteria o al basquet es puntua quan l’esfèrica passa per la cistella). Això no passa amb el floret o amb el sabre, que tenen convenció. Què vol dir convenció? Doncs molt senzill: el tocat només és vàlid si es reuneixen una sèrie de condicions.
Us posaré un exemple fàcil. Si jo inicio un atac amb sabre o floret i l’adversari em toca abans que jo el toqui a ell però, malgrat tot, jo l’acabo tocant, el punt és per mi. No importa que ell m’hagi tocat abans perquè, com que jo he iniciat l’atac, jo tenia la “prioritat” i per tant, ell no estava en disposició de tocar-me a mi. Enrevessat? Doncs era l’exemple més senzill que hi ha!
Un dels grans problemes de la convenció és que requereix molt de temps i molta pràctica per arribar a conèixer-la a fons. Això fa que pugui resultar difícil gaudir de l’esgrima durant els inicis, simplement perquè molta gent no entén realment el que passa o per què li han donat el tocat al contrincant. És per aquest motiu que només s’aconsella aprendre aquestes armes quan s’inicia la practica de l’esgrima des de ben jove.
Un altre problema de la convenció és que li dóna un paper determinant a l’àrbitre, que és qui ha d’interpretar l’acció. Això és una font de polèmica constant en les competicions de tot tipus (però especialment en les estatals i, sobretot, quan el teu contrincant és de Madrid). Per art de màgia, tots els tocats acaben caient de l’altre costat. És per això que a València es va deixar de fer sabre ja fa molts anys. Van acabar farts de perdre sempre, independentment de la seva actuació durant els combats.
Amb l’espasa això no passa des de que les competicions són elèctriques. El marcador és electrònic i, per tant, imparcial. O es toca o no es toca, i un dels dos ho fa abans que l’altre. També existeix el toca simultani, en el que ambdós tiradors han de tocar-se l’un a l’altre amb menys de 0,25 segons. En aquest cas, el tocat és doble; és a dir, un punt per cadascú.
L’espasa permet la ràpida adquisició d’uns coneixements bàsics que permeten gaudir de l’esgrima des d’un bon principi. És per això que a la Sala d’Armes de l’Onyar ha optat per començar treballant aquesta arma. De totes maneres, no ens volem limitar a una sola arma i, a mesura que el club creixi, tenim intenció d’obrir les seccions de floret i sabre. Però, de moment, no volem començar la casa per la teulada.
L’espasa és l’arma més objectiva que hi ha des del punt de vista de l’arbitratge. Amb l’espasa, un tocat és un tocat, i llestos (igual que al futbol és gol si la pilota entra dins de la porteria o al basquet es puntua quan l’esfèrica passa per la cistella). Això no passa amb el floret o amb el sabre, que tenen convenció. Què vol dir convenció? Doncs molt senzill: el tocat només és vàlid si es reuneixen una sèrie de condicions.
Us posaré un exemple fàcil. Si jo inicio un atac amb sabre o floret i l’adversari em toca abans que jo el toqui a ell però, malgrat tot, jo l’acabo tocant, el punt és per mi. No importa que ell m’hagi tocat abans perquè, com que jo he iniciat l’atac, jo tenia la “prioritat” i per tant, ell no estava en disposició de tocar-me a mi. Enrevessat? Doncs era l’exemple més senzill que hi ha!
Un dels grans problemes de la convenció és que requereix molt de temps i molta pràctica per arribar a conèixer-la a fons. Això fa que pugui resultar difícil gaudir de l’esgrima durant els inicis, simplement perquè molta gent no entén realment el que passa o per què li han donat el tocat al contrincant. És per aquest motiu que només s’aconsella aprendre aquestes armes quan s’inicia la practica de l’esgrima des de ben jove.
Un altre problema de la convenció és que li dóna un paper determinant a l’àrbitre, que és qui ha d’interpretar l’acció. Això és una font de polèmica constant en les competicions de tot tipus (però especialment en les estatals i, sobretot, quan el teu contrincant és de Madrid). Per art de màgia, tots els tocats acaben caient de l’altre costat. És per això que a València es va deixar de fer sabre ja fa molts anys. Van acabar farts de perdre sempre, independentment de la seva actuació durant els combats.
Amb l’espasa això no passa des de que les competicions són elèctriques. El marcador és electrònic i, per tant, imparcial. O es toca o no es toca, i un dels dos ho fa abans que l’altre. També existeix el toca simultani, en el que ambdós tiradors han de tocar-se l’un a l’altre amb menys de 0,25 segons. En aquest cas, el tocat és doble; és a dir, un punt per cadascú.
L’espasa permet la ràpida adquisició d’uns coneixements bàsics que permeten gaudir de l’esgrima des d’un bon principi. És per això que a la Sala d’Armes de l’Onyar ha optat per començar treballant aquesta arma. De totes maneres, no ens volem limitar a una sola arma i, a mesura que el club creixi, tenim intenció d’obrir les seccions de floret i sabre. Però, de moment, no volem començar la casa per la teulada.
dijous, 5 de febrer del 2009
Article premsa
L’esgrima, l’esport olímpic més antic i d’origen català, ja té el seu primer club federat de les comarques gironines. Es tracta de la Sala d’Armes de l’Onyar (SAO) que va ser constituïda com a club el proppassat 2 de desembre i acceptada com a club adherit a la Federació Catalana d’Esgrima (FCE) el dia 10.
Els orígens de l’esgrima moderna es troben en el primer tractat d’esgrima conegut, obra del mallorquí Jaume Ponç, i editat a Perpinyà l’any 1474.
La SAO té la seva seu social al municipi de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai, però, donat que és l’únic club gironí, acull a gent d’altres municipis propers. “Com que no hi ha cap altre club en aquesta zona, han participat al primer curset d’iniciació gent de pobles del voltant i fins i tot de Girona ciutat, que es troba a només 12 Km. És per això que li hem posat al club el nom de l’Onyar, per evitar localismes i poder arribar a un públic més ampli,” diu en Carles Fité, President del club.
En Felix Paterna, Tresorer del SAO i Regidor de l’ajuntament de Vilobí, afirma que “el consistori té molt d’interès en fomentar l’activitat esportiva al municipi i, quan es va donar l’oportunitat de fer un club d’esgrima, que a més era únic a la zona, varem posar els mitjans per facilitar el camí a aquesta iniciativa.” De moment, les classes d’esgrima es fan al pavelló de Sant Dalmai, l’ajuntament ha subvencionat el curset d’iniciació, i el club pot optar als ajuts econòmic municipals per a associacions esportives.
Actualment, l’esgrima catalana es troba concentrada a Barcelona i ciutats properes, com Sabadell. A les comarques tarragonines hi ha un club a Amposta. Però a Lleida i Girona no hi havia res. El President de la FCE, el Dr. Xavier Iglésias, comenta que la Federació ja havia fet alguns intents de promoure l’esgrima a terres gironines, com quan es va fer el Màster d’Esgrima als carrers de Girona, l’any 1996. “Però la manca de clubs va fer que allò no tirés endavant. Ara, amb la Sala d’Armes de l’Onyar, tenim un clara possibilitat d’implantar-hi l’esgrima i crear fornades de futurs tiradors gironins.” S’anomena “tirador/a” a aquella persona que practica l’esgrima, en qualsevol de les seves modalitats, ja sigui espasa, floret o sabre.
La SAO ha nascut amb el suport de la Sala d’Armes de Montjuïc (SAM), el club més gran de Catalunya amb més de 340 socis. En Xavier Padilla, Director Tècnic del SAM, és qui ha impartit el primer curset d’iniciació del SAO durant els mesos d’octubre i novembre del 2008. “Quan el Fèlix Paterna i el Carles Fité ens van plantejar la possibilitat de formar un nou club a Girona, no ho varem dubtar ni un instant. Això permetia promocionar l’esgrima en zones on no tenia presència. A més, esperem que el SAO creixi i es nodreixi de nous tiradors gironins, que el converteixin en un rival del SAM. Aquesta rivalitat sana fa millorar la qualitat de l’esport i pot posar els fonaments per a un rellançament de l’esgrima catalana.” A més d’instructors, el SAM ha aportat material per tal que el SAO pugui fer els entrenaments. Els mesos de març i abril del 2009, en Padilla farà un segon curset d’iniciació al pavelló de Sant Dalmai.
Per tal de promocionar l’esgrima entre els escolars, la SAO, la FCE i el SAM s’han posat d’acord per fer demostracions d’esgrima a aquelles escoles de La Selva i el Gironès que ho demanin.
Els orígens de l’esgrima moderna es troben en el primer tractat d’esgrima conegut, obra del mallorquí Jaume Ponç, i editat a Perpinyà l’any 1474.
La SAO té la seva seu social al municipi de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai, però, donat que és l’únic club gironí, acull a gent d’altres municipis propers. “Com que no hi ha cap altre club en aquesta zona, han participat al primer curset d’iniciació gent de pobles del voltant i fins i tot de Girona ciutat, que es troba a només 12 Km. És per això que li hem posat al club el nom de l’Onyar, per evitar localismes i poder arribar a un públic més ampli,” diu en Carles Fité, President del club.
En Felix Paterna, Tresorer del SAO i Regidor de l’ajuntament de Vilobí, afirma que “el consistori té molt d’interès en fomentar l’activitat esportiva al municipi i, quan es va donar l’oportunitat de fer un club d’esgrima, que a més era únic a la zona, varem posar els mitjans per facilitar el camí a aquesta iniciativa.” De moment, les classes d’esgrima es fan al pavelló de Sant Dalmai, l’ajuntament ha subvencionat el curset d’iniciació, i el club pot optar als ajuts econòmic municipals per a associacions esportives.
Actualment, l’esgrima catalana es troba concentrada a Barcelona i ciutats properes, com Sabadell. A les comarques tarragonines hi ha un club a Amposta. Però a Lleida i Girona no hi havia res. El President de la FCE, el Dr. Xavier Iglésias, comenta que la Federació ja havia fet alguns intents de promoure l’esgrima a terres gironines, com quan es va fer el Màster d’Esgrima als carrers de Girona, l’any 1996. “Però la manca de clubs va fer que allò no tirés endavant. Ara, amb la Sala d’Armes de l’Onyar, tenim un clara possibilitat d’implantar-hi l’esgrima i crear fornades de futurs tiradors gironins.” S’anomena “tirador/a” a aquella persona que practica l’esgrima, en qualsevol de les seves modalitats, ja sigui espasa, floret o sabre.
La SAO ha nascut amb el suport de la Sala d’Armes de Montjuïc (SAM), el club més gran de Catalunya amb més de 340 socis. En Xavier Padilla, Director Tècnic del SAM, és qui ha impartit el primer curset d’iniciació del SAO durant els mesos d’octubre i novembre del 2008. “Quan el Fèlix Paterna i el Carles Fité ens van plantejar la possibilitat de formar un nou club a Girona, no ho varem dubtar ni un instant. Això permetia promocionar l’esgrima en zones on no tenia presència. A més, esperem que el SAO creixi i es nodreixi de nous tiradors gironins, que el converteixin en un rival del SAM. Aquesta rivalitat sana fa millorar la qualitat de l’esport i pot posar els fonaments per a un rellançament de l’esgrima catalana.” A més d’instructors, el SAM ha aportat material per tal que el SAO pugui fer els entrenaments. Els mesos de març i abril del 2009, en Padilla farà un segon curset d’iniciació al pavelló de Sant Dalmai.
Per tal de promocionar l’esgrima entre els escolars, la SAO, la FCE i el SAM s’han posat d’acord per fer demostracions d’esgrima a aquelles escoles de La Selva i el Gironès que ho demanin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)