Llegint la col·lecció de llibres
"Joc de Trons", una de les coses que crida l'atenció és la
importància que li donen al fet de posar nom a les principals espases dels
protagonistes. La Gel, l'Agulla, l'Ullal
de Lleó, la Lament de Vídues, etc.
Això passa a la literatura, però
perquè és un reflex de la història... i la llegenda. Així, sabem d'espases legendàries, com
Excalibur, i d'espases reals, com la Tisó (en castellà en diuen Tizona), que
era l'espasa dels comtes-reis catalans i amb la que en Jaume I va anar a
conquerir València. Podeu trobar molta
informació interessant a la Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Tis%C3%B3_(espasa)
A l'esgrima actual, les espases amb
nom són poques. Els tiradors que
competeixen acostumen a tenir com a mínim tres espases, i els hi diuen, la 1,
la 2 i la 3, segon l'ordre de preferència (les espases mai són iguals, i sempre
n'hi ha que ens agraden més, pel pes, pel tacte, per la fulla... o pel que
sigui).
Al nostre club hi ha quatre espases
amb nom. Tres són del nostre President,
i la quarta és de la Maria Àngels.
"Quan vaig començar a fer
esgrima, l'any 94, em vaig comprar una espasa.
En principi, no tenia nom; però al 95 me'n vaig comprar una segona, i
els hi vaig posar nom per distingir-les", comenta en Carles. "Com que sempre m'ha agradat llegir, els
hi vaig buscar noms literaris, i els vaig posar 'Griselda' i 'Plaerdemavida',
que són personatges del 'Tirant Lo Blanc'.
Fa un parell d'anys vaig voler comprar-me una tercera espasa, que
tingués una fulla FIE. És una bona
espasa, amb la caçoleta de titani, de fulla blava i semidura, i amb puny
francès, com totes les altres... però aquesta amb una empunyadura una mica més
gruixuda i que s'agafa millor.
M'encanta. I aquest cop li he
posat un nom històric, enlloc de literari.
Es diu 'Honorata', en honor a la campana que cridava als ciutadans de
Barcelona a sometent per defensar la ciutat i que Felip V va fer fondre com a
escarni públic. Quan arriba l'hora del
combat, la meva Honorata sempre crida a sometent", afegeix en Carles.
"Jo, com que les espases del
Presi tenien nom, em pensava que calia posar-li un a la meva", comenta la
Maria Àngels. "Es diu Damian... pel
personatge de 'La Profecia', perquè em va semblar un nom amb força i que feia
por. No li pots posar 'Heidi' a una espasa! També m'agradava 'Dora'... però ho vaig
descartar perquè vaig pensar en 'Dora la exploradora'; una espasa no pot tenir
nom de dibuix animat!" diu la Maria Àngels convençuda.
Les espases amb nom són poques, i
acostumen a tenir molta personalitat.
Els seus propietaris les tenen en gran estima, i això s'hauria de notar
als assalts!
