El nostre equip dels P-SAO's, després d'una magnífica temporada, s'havia classificat per a la final (la bona). Malauradament, la feina i les malalties van fer que l'equip arrivés desfet a la final. L'Emili i la Nóra no van poder venir per feina. En Pablo per un compromís important que tenia des de feia mesos. En Carles, dues setmanes abans, va agafar una neumonia, no va poder entrenar durant dues setmanes i va arribar a la final amb tos, i sense estar en forma. La Sophie també se'ns va posar malalta la setmana de la competició i no va poder tirar (tot i que va venir a animar), i en Rafa es va refredar i, després de passar mala nit, va arribar a la competició amb febre.
Veient que només hi podiem anar dos dels sis membres de l'equip (en Rafa i en Carles) es va plantejar la possibilitat d'abandonar. Des de l'organització de la Catalunya League, però, en Juanjo ens va trobar una suplent per a la Sophie. I així és com, minuts abans de començar la competició, vam conèixer a l'Elena (una noia rusa del SAM, que fa un any que fa esgrima, i és una C... com la majoria de nosaltres). Gràcies a l'Elena (que va fer un digne paper) vam poder competir.
Competir i perdre, tot s'ha de dir. Perque dissabte, l'equip dels P-SAO's (o la part emparxada que en quedava) va perdre tots els tres assalts que va fer.
En primer lloc, ens va tocar tirar amb els Predators, primer classificat de la poule B i un dels clars favorits a guanyar la Catalunya League. Amb ells vam perdre per 45 a 35 (encara vam fer un bon paper, donades les circumstàncies).
En segon lloc, ens va tocar amb els Blade Runners. A la poule haviem quedat empatats amb una victòria i una derrota. Així que, comptàvem amb que la victòria per a nosaltres era factible. Però el baix nivell en el que ens trobàvem, ens va dur a perdre per 45 a 37.
Finalment, vam tirar amb els SAMguijuelas. Aquí vam aconseguir anar per davant, fins i tot, gràcies a un parcial del Rafa de 13 a 3. Però, al final (que és el que compta) vam caure derrotats per 45 a 40.
De totes maneres, ens ho vam passar molt bé, la Sophie va poder fer almenys de capitana, i en Carles es va quedar a la barbacoa que es va celebrar a continuació... però aquesta és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada