divendres, 6 de febrer de 2009

PER QUÈ FEM ESPASA?

L’esgrima esportiva té tres armes: espasa, floret i sabre. A part de ser diferents armes, també es regulen per normatives diferents a l’hora de competir.

L’espasa és l’arma més objectiva que hi ha des del punt de vista de l’arbitratge. Amb l’espasa, un tocat és un tocat, i llestos (igual que al futbol és gol si la pilota entra dins de la porteria o al basquet es puntua quan l’esfèrica passa per la cistella). Això no passa amb el floret o amb el sabre, que tenen convenció. Què vol dir convenció? Doncs molt senzill: el tocat només és vàlid si es reuneixen una sèrie de condicions.

Us posaré un exemple fàcil. Si jo inicio un atac amb sabre o floret i l’adversari em toca abans que jo el toqui a ell però, malgrat tot, jo l’acabo tocant, el punt és per mi. No importa que ell m’hagi tocat abans perquè, com que jo he iniciat l’atac, jo tenia la “prioritat” i per tant, ell no estava en disposició de tocar-me a mi. Enrevessat? Doncs era l’exemple més senzill que hi ha!

Un dels grans problemes de la convenció és que requereix molt de temps i molta pràctica per arribar a conèixer-la a fons. Això fa que pugui resultar difícil gaudir de l’esgrima durant els inicis, simplement perquè molta gent no entén realment el que passa o per què li han donat el tocat al contrincant. És per aquest motiu que només s’aconsella aprendre aquestes armes quan s’inicia la practica de l’esgrima des de ben jove.

Un altre problema de la convenció és que li dóna un paper determinant a l’àrbitre, que és qui ha d’interpretar l’acció. Això és una font de polèmica constant en les competicions de tot tipus (però especialment en les estatals i, sobretot, quan el teu contrincant és de Madrid). Per art de màgia, tots els tocats acaben caient de l’altre costat. És per això que a València es va deixar de fer sabre ja fa molts anys. Van acabar farts de perdre sempre, independentment de la seva actuació durant els combats.

Amb l’espasa això no passa des de que les competicions són elèctriques. El marcador és electrònic i, per tant, imparcial. O es toca o no es toca, i un dels dos ho fa abans que l’altre. També existeix el toca simultani, en el que ambdós tiradors han de tocar-se l’un a l’altre amb menys de 0,25 segons. En aquest cas, el tocat és doble; és a dir, un punt per cadascú.

L’espasa permet la ràpida adquisició d’uns coneixements bàsics que permeten gaudir de l’esgrima des d’un bon principi. És per això que a la Sala d’Armes de l’Onyar ha optat per començar treballant aquesta arma. De totes maneres, no ens volem limitar a una sola arma i, a mesura que el club creixi, tenim intenció d’obrir les seccions de floret i sabre. Però, de moment, no volem començar la casa per la teulada.

dijous, 5 de febrer de 2009

Article premsa

L’esgrima, l’esport olímpic més antic i d’origen català, ja té el seu primer club federat de les comarques gironines. Es tracta de la Sala d’Armes de l’Onyar (SAO) que va ser constituïda com a club el proppassat 2 de desembre i acceptada com a club adherit a la Federació Catalana d’Esgrima (FCE) el dia 10.

Els orígens de l’esgrima moderna es troben en el primer tractat d’esgrima conegut, obra del mallorquí Jaume Ponç, i editat a Perpinyà l’any 1474.

La SAO té la seva seu social al municipi de Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai, però, donat que és l’únic club gironí, acull a gent d’altres municipis propers. “Com que no hi ha cap altre club en aquesta zona, han participat al primer curset d’iniciació gent de pobles del voltant i fins i tot de Girona ciutat, que es troba a només 12 Km. És per això que li hem posat al club el nom de l’Onyar, per evitar localismes i poder arribar a un públic més ampli,” diu en Carles Fité, President del club.

En Felix Paterna, Tresorer del SAO i Regidor de l’ajuntament de Vilobí, afirma que “el consistori té molt d’interès en fomentar l’activitat esportiva al municipi i, quan es va donar l’oportunitat de fer un club d’esgrima, que a més era únic a la zona, varem posar els mitjans per facilitar el camí a aquesta iniciativa.” De moment, les classes d’esgrima es fan al pavelló de Sant Dalmai, l’ajuntament ha subvencionat el curset d’iniciació, i el club pot optar als ajuts econòmic municipals per a associacions esportives.

Actualment, l’esgrima catalana es troba concentrada a Barcelona i ciutats properes, com Sabadell. A les comarques tarragonines hi ha un club a Amposta. Però a Lleida i Girona no hi havia res. El President de la FCE, el Dr. Xavier Iglésias, comenta que la Federació ja havia fet alguns intents de promoure l’esgrima a terres gironines, com quan es va fer el Màster d’Esgrima als carrers de Girona, l’any 1996. “Però la manca de clubs va fer que allò no tirés endavant. Ara, amb la Sala d’Armes de l’Onyar, tenim un clara possibilitat d’implantar-hi l’esgrima i crear fornades de futurs tiradors gironins.” S’anomena “tirador/a” a aquella persona que practica l’esgrima, en qualsevol de les seves modalitats, ja sigui espasa, floret o sabre.

La SAO ha nascut amb el suport de la Sala d’Armes de Montjuïc (SAM), el club més gran de Catalunya amb més de 340 socis. En Xavier Padilla, Director Tècnic del SAM, és qui ha impartit el primer curset d’iniciació del SAO durant els mesos d’octubre i novembre del 2008. “Quan el Fèlix Paterna i el Carles Fité ens van plantejar la possibilitat de formar un nou club a Girona, no ho varem dubtar ni un instant. Això permetia promocionar l’esgrima en zones on no tenia presència. A més, esperem que el SAO creixi i es nodreixi de nous tiradors gironins, que el converteixin en un rival del SAM. Aquesta rivalitat sana fa millorar la qualitat de l’esport i pot posar els fonaments per a un rellançament de l’esgrima catalana.” A més d’instructors, el SAM ha aportat material per tal que el SAO pugui fer els entrenaments. Els mesos de març i abril del 2009, en Padilla farà un segon curset d’iniciació al pavelló de Sant Dalmai.

Per tal de promocionar l’esgrima entre els escolars, la SAO, la FCE i el SAM s’han posat d’acord per fer demostracions d’esgrima a aquelles escoles de La Selva i el Gironès que ho demanin.