PER QUÈ FEM ESPASA?

L’esgrima esportiva té tres armes: espasa, floret i sabre. A part de ser diferents armes, també es regulen per normatives diferents a l’hora de competir.

L’espasa és l’arma més objectiva que hi ha des del punt de vista de l’arbitratge. Amb l’espasa, un tocat és un tocat, i llestos (igual que al futbol és gol si la pilota entra dins de la porteria o al basquet es puntua quan l’esfèrica passa per la cistella). Això no passa amb el floret o amb el sabre, que tenen convenció. Què vol dir convenció? Doncs molt senzill: el tocat només és vàlid si es reuneixen una sèrie de condicions.

Us posaré un exemple fàcil. Si jo inicio un atac amb sabre o floret i l’adversari em toca abans que jo el toqui a ell però, malgrat tot, jo l’acabo tocant, el punt és per mi. No importa que ell m’hagi tocat abans perquè, com que jo he iniciat l’atac, jo tenia la “prioritat” i per tant, ell no estava en disposició de tocar-me a mi. Enrevessat? Doncs era l’exemple més senzill que hi ha!

Un dels grans problemes de la convenció és que requereix molt de temps i molta pràctica per arribar a conèixer-la a fons. Això fa que pugui resultar difícil gaudir de l’esgrima durant els inicis, simplement perquè molta gent no entén realment el que passa o per què li han donat el tocat al contrincant. És per aquest motiu que només s’aconsella aprendre aquestes armes quan s’inicia la practica de l’esgrima des de ben jove.

Un altre problema de la convenció és que li dóna un paper determinant a l’àrbitre, que és qui ha d’interpretar l’acció. Això és una font de polèmica constant en les competicions de tot tipus (però especialment en les estatals i, sobretot, quan el teu contrincant és de Madrid). Per art de màgia, tots els tocats acaben caient de l’altre costat. És per això que a València es va deixar de fer sabre ja fa molts anys. Van acabar farts de perdre sempre, independentment de la seva actuació durant els combats.

Amb l’espasa això no passa des de que les competicions són elèctriques. El marcador és electrònic i, per tant, imparcial. O es toca o no es toca, i un dels dos ho fa abans que l’altre. També existeix el toca simultani, en el que ambdós tiradors han de tocar-se l’un a l’altre amb menys de 0,25 segons. En aquest cas, el tocat és doble; és a dir, un punt per cadascú.

L’espasa permet la ràpida adquisició d’uns coneixements bàsics que permeten gaudir de l’esgrima des d’un bon principi. És per això que a la Sala d’Armes de l’Onyar ha optat per començar treballant aquesta arma. De totes maneres, no ens volem limitar a una sola arma i, a mesura que el club creixi, tenim intenció d’obrir les seccions de floret i sabre. Però, de moment, no volem començar la casa per la teulada.